Toni gràcies, açò ja és una altra cosa! la veritat és que de quan en quan va bé una pujada d'adrenalina encara que s'acabe la reserva i arribe al poble anant-anant. N'hi ha que preparar la pujada al terrero, allí estarém els mohicanos pujant en les destrals cap amunt.
Molt bones fotos, com sempre, amb eixes metes que has afegit pareix que jo siga un Rei de veres
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada